dimarts, 17 de desembre del 2013

D'ON SÓN ELS NOSTRES COMPANYS?

Com ha sigut l’ultima classe, hem decidit realitzar la representació de la tercera sessió del nostre projecte final sobre les localitats i les tradicions dels nostres companys de classe amb la realitat augmentada. Els programes que hem utilitzat per realitzar l’activitat han sigut l’AUMENTATY , SKETCHUP i PHOTOSHOP CS 8. A banda d’això, hem creat un mapa on surten les diferents comarques de Catalunya. Hem decidit realitzar el projecte amb la realitat augmentada per treballar la geografia d’una manera més dinàmica i màgica, per tal de captar l’atenció dels infants i estimular el seu aprenentatge. És un aprenentatge significatiu, ja que es treballa a partir d’allò que coneixen del seu propi entorn. D’aquesta manera familiaritzaríem als infants amb la utilització de les tecnologies a l’aula.

El nostre projecte es reparteix en tres sessions: en la primera sessió treballem la localització de l’escola i del seu entorn; pel que fa a la segona sessió els infants realitzen una cerca d’informació i fotografies de cada alumne i dels elements típics de la seva localitat (tradicions, cultura, vegetació, etc) amb l’ajuda dels seus pares a casa; la tercera sessió és la que hem dut a terme a l’aula. Ha consistit que els nens identifiquessin la imatge amb el nom del company, després l’han situat a la comarca corresponent amb l’element característic de la seva localitat. Cal dir que els infants participarien en la creació de les marques de RA (realitat augmentada). A continuació us presentem unes imatges del nostre projecte:




dilluns, 9 de desembre del 2013

PETITS MEDIADORS

Per tal d'exposar la pràctica de mediació a l'aula, hem realitzat una presentació visual per reforçar l'explicació oral sobre la mediació del CEIP Vora del Mar. 

MEDIACIÓ: CEIP VORA DEL MAR

Fa unes setmanes, vam anar al CEIP Vora del Mar, de Cubelles, i ens van explicar el seu pla de mediació. L’escola, que és un centre públic, utilitza un tipus de mediació en el qual intervenen nens i professors; així, des de ben petits, els nens aprenen l’ús de la paraula, de la negociació, i no de la violència.

El mètode que utilitzen és el següent: els professors escollen a dos nens per cicle, els quals, a l’hora del pati, s’encarregaran de vigilar que tot estigui bé. Els nens porten un peto perquè siguin identificats com a mediadors i els altres, puguin acudir a ells. Si el problema no el poden solucionar ells sols, acudeixen als professors perquè els ajudin. En un futur, es volen integrar walkie talkies per millorar la comunicació entre alumne i professor.


ANEM A MEDIAR!

Quan sorgeix un conflicte entre dues o més persones, la mediació és una eina fonamental per tal de tractar el tema i trobar una solució al problema. La mediació és un mètode que es realitza de manera voluntària, és de total confidencialitat i, a més, ajuda a millorar les relacions o resoldre els conflictes mitjançant el diàleg i la comunicació. Un dels objectius és que hi hagi comunicació i comprensió per part de les persones desavingudes. Per portar a terme la mediació, és important disposar d’una persona, sigui mestre, alumne, etc, format per a solucionar aquestes situacions, ja que ha de saber actuar utilitzant l’escolta activa, mostrar interès, clarificar la situació, resumir el que s’ha tractat, estructurar i donar el torn de paraula. A més, és essencial que el mediador sigui totalment imparcial, és a dir, que no es posicioni i no expressi la seva opinió.

Podem dividir el procés de mediació en dues parts: la pre-mediació, que consisteix a acceptar que hi ha un conflicte i voler solucionar-lo, i la mediació, que és el procés on intervenen els mediadors.
Les fases de la mediació són les següents:
1. Primer de tot, es realitzarà la presentació dels mediadors i de les regles que s’han de seguir.
2. Les persones en conflicte explicaran les seves versions, per torns i sense interrupcions.
3. Els mediadors, després d’escoltar-los, intentaran aclarir el problema que hi ha.
4. Les persones en conflicte exposaran diverses opcions per solucionar el problema i en triaran les més adequades.
5. Per finalitzar, els mediadors elaboraran un informe amb l’acord al qual hagin arribat i les persones en conflicte el signaran conforme s’han compromès a complir-lo.
6. Si s’escau, es realitzarà una post-mediació per comprovar si el procés ha sigut efectiu.




dimarts, 3 de desembre del 2013

SAPS COM ES REALITZA UNA ENTREVISTA?

Per tal d’establir contacte amb els pares, hi ha dos tipus: la reunió i l’entrevista. En la reunió es tracten temes més generals, poden intervenir mestres i famílies (reunió de cicle, reunió d’informació per a les excursions….). L’entrevista és més individualitzada i es tracten temes específics de cada nen (si tenen algun problema en l’escola). L'entrevista escolar és un tipus de trobada on es manté una conversa enfocada a un aspecte en concret del procés educatiu d’un alumne. És una eina útil per recollir informació del tema tractat, a més pot ser informació verbal i no verbal per la qual cosa podem tenir una visió més àmplia dels fets. Es tracta d’un dels recursos més importants per a la comunicació entre les famílies i l’escola. Es poden classificar segons l’objectiu, que pot ser d’admissió, d’avaluació, de consell, de sortida i de confrontació. En relació al tipus de planificació pot ser: planificada, semilliure i lliure. Pel que fa al nombre d’entrevistats pot ser individual, que només es faria amb el nen o la persona que té problemes, i grupal, que englobaria un nombre de persones més alt. És important planificar prèviament els temes a tractar i els objectius que es volen assolir tot i que hi ha vegades que no es poden assolir tots, ja que depenen dels acords amb els pares. Per aquest motiu es pot improvisar però hem d’utilitzar un guió com a referència per tal de tractar els aspectes bàsics pels quals s’ha convocat l’entrevista. A mesura que té lloc l’entrevista poden sorgir noves preguntes o qüestions que ens poden ser d’utilitat i que fins ara no ens havíem plantejat. A l’hora de desenvolupar-la cal crear un ambient tranquil, de confiança on ambdues parts puguin fer les seves aportacions sense interrupcions. 

Pel que fa a l’actitud del mestre, ha de facilitar la comunicació, ha de saber escoltar, mostrar empatia i oferir alternatives sense jutjar el tipus d’educació que duu a terme la família. A vegades, el tema a tractar pot ser complicat, en aquests casos podem demanar el suport d’algun especialista del centre com per exemple el d’Educació Especial o pedagogia. En acabar l’entrevista, és convenient realitzar un recull de totes les impressions, propostes i dels acords que s’han pres.
La reunió escolar es caracteritza per:
1. Tenir uns punts del dia que s’han de tractar, debatre, amb la finalitat d’assolir una fita al final de la sessió.
2. La seva rigidesa. Els afegits (dubtes i preguntes) es plantegen al final de la sessió.
3. Es tracten diversos temes a la vegada i són generals, no parlen d’un alumne en concret sinó del grup-classe.
Finalment podem dir que ambdues són formes òptimes per facilitar la comunicació i col·laboració entre els diferents membres d’una comunitat escolar. L’ús d’una o una altra depèn de la finalitat d’aquesta. Aquí teniu un video on es pot veure una entrevista:

dimarts, 19 de novembre del 2013

IDENTIFICA EL TEU TUTOR

Avui, en classe hem tingut la primera sessió de Tutoria, on hem tractat els tipus de patrons de tutors. Aquests  varien segons les seves habilitats comunicatives i les actituds, que moltes vegades són un reflex de  la personalitat de l'individu.

Podem trobar tres tipus de patrons:
1. Patró passiu: les habilitats comunicatives i actituds que presenta aquest tipus són la veu monòtona, s'involucra el mínim possible en els problemes dels alumnes, desconeix el que succeeix en classe, poca expressió gestual i facial que no motiva als alumnes, tampoc manté contacte visual, etc.
2. Patró agressiu: en aquest cas les habilitats comunicatives i actituds són la incompetència, la estupidesa , favoritisme, negativitat, gestos exagerats, contacte visual violent/desafiant, posa barreres jeràrquiques, etc. Cal tenir en compte que l'agressivitat pot ser tant verbal com física.
3. Patró assertiu: és un dels millors patrons per a desenvolupar com a tutor, ja que mostra una actitud d'escolta activa, transmet seguretat, manté el contacte visual i físic, és equilibrat, empàtic, motiva als alumnes, entre d'altres.
A continuació us mostrem un fragment de la pel·licula Los chicos del coro on es pot observar  un exemple bastant clar com a patró de mestre assertiu:

dilluns, 18 de novembre del 2013

NAVEGA AMB SEGURETAT!


Internet és una eina que si no en saps fer un ús responsable és com si deixessis la porta oberta de casa teva. Amb això volem dir que hem de ser conscients i responsables  de la informació i fotografies que compartim en la xarxa, ja que sense adonar-nos facilitem dades personals a gent que potser pot modificar-la i utilitzar-la en contra nostra. Avui dia ja no tenim intimitat, ja que han aparegut plataformes com pot ser l’Informer, on s’escriuen comentaris desagradables sobre altres persones de manera anònima. 

El ciberbulling té més incidència en l’etapa de l’adolescència, ja que els adolescents els poden afectar més el que els altres opinen d’ell, són més vulnerables i hi ha adults que s’aprofiten de la seva indefensió. Per evitar aquestes situacions, existeixen pàgines web que ajuden als adolescents i a les seves famílies i els donen una sèrie de consells o pautes d’actuació. Aquestes pàgines també ofereixen material didàctic específic dirigit a menors i tallers de formació per a formadors (equips directius, orientadors i professors). Si voleu ensenyar als nens els perills d’internet cliqueu aquí.

dilluns, 11 de novembre del 2013

dilluns, 4 de novembre del 2013

EL GLOBUS RODAMONS

Presentació de la nostra història El globus rodamons per a la exposició de mobile storytelling:


STORYBOARD DEL GLOBUS RODAMONS

A continuació us presentem el StoryBoard del nostre conte El globus rodamons, quan encara era un projecte...

                         

UN NOU MÈTODE PER CONTAR CONTES

Mobile storytelling, és una nova forma de realitzar històries a través dels dispositius mòbils, on els infants es fan partícips en la creació d'aquesta, potenciant la seva creativitat, imaginació, entusiasme cap a la lectura i la familiarització amb les tecnologies.
Aquesta nova forma de realitzar histories ha aparegut gràcies als avenços de la tecnologia, ja que s’ha anat perfeccionant el programari i maquinari que inclouen els actuals dispositius (smartphones, tablets, e-books…).

Les històries digitals es poden utilitzar com un mitjà d'expressió dins l'aula per desenvolupar la matèria, és a dir, els mestres les poden utilitzar per introduir projectes, temes, o qualsevol àrea de contingut i també poden deixar que els alumnes facin les seves pròpies històries digitals per després compartir-les a través d'Internet en altres sistemes de distribució electrònica com YouTube, Vimeo, podcasts etc. Per mitjà d’aquesta pràctica els infants desenvolupen un conjunt d’habilitats de recerca i anàlisi de la informació, pel treball en grup i tecnològiques.


Digital storytelling


                                                                 Mobile storytelling

dimarts, 22 d’octubre del 2013

L'EVOLUCIÓ DIGITAL

La tecnologia sempre ha estat present en la vida de l’ésser humà, des de els principis de la seva aparició quan utilitzava pedres esmolades per tallar la pell dels animals, fer-se vestits i roba per poder abrigar-se, fins als nostres dies. Fa un temps que està evolucionant progressivament, però, sobretot, s’ha notat el canvi quan han aparegut les tecnologies de la informació i comunicació. En els últims segles han anat apareixent diferents eines de comunicació que han anat evolucionant i configurant la nostra vida quotidiana, com per exemple el telèfon mòbil. Els actuals engloben totes  les capacitats  d’altres dispositius en un de sol, per això resulta molt pràctic per al dia a dia de la nostra societat.

Actualment estem tan aferrats a aquests dispositius que conformen un pilar imprescindible per a la nostra vida, ja que, els utilitzem per comunicar-nos amb persones d’altres continents, per cercar i compartir informació, per treballar, també per la formació, ja sigui d’adults o d’infants.
Per tant, considerem que l’existència dels dispositius mòbils per la majoria dels ciutadans és fonamental perquè forma part dels nostres nous costums.

MOBILE LEARNING

Mobile learning, és un mètode d’ensenyança i aprenentatge que es basa principalment en l’ús de dispositius mòbils. Aquest mètode ens permet ensenyar els nens d’una manera diferent, amb dispositius electrònics que disposen d’aplicacions educatives.En aquest sistema, hi ha molts avantatges i inconvenients. Entre els principals avantatges, trobem:
- Un gran accés a diferents eines d’aprenentatge, que en poc temps poden resoldre els teus dubtes.
- Ens permet arribar a tothom, ja que hi ha una gran diversitat de recursos que es poden adaptar a les necessitats dels alumnes, especialment els de necessitats educatives específiques. 
- Facilita l’accés immediat a molts continguts; és un gran suport educatiu (mapes, gràfics, imatges, documentals, etc.). 
- Facilita la comunicació entre alumne i professor, i entre companys. 
- Podem accedir a informació d’interès propi per a la nostra formació, tant professional com personal. A més, podem fer-ho a qualsevol lloc i hora, sempre que vulguem.

D’altra banda, aquests dispositius, manquen de suficiència i autonomia pel que fa a la duració de les bateries i un emmagatzematge escàs d’informació i compatibilitat. Un altre inconvenient, és que les tecnologies avancen ràpidament: el software va evolucionant de manera accelerada. Això comporta que els dispositius es vagin tornant obsolets en poc temps i s’hagin de comprar de nous per tal de seguir aquest ritme tan accelerat. Suposa una gran despesa econòmica que moltes persones no estan disposades a assumir. A més, molta gent no s’adapta a aquest ritme i es resisteix a combinar els mètodes tradicionals amb les tecnologies. Un altre factor que condiciona a aquestes persones a no optar per aquests sistemes, és el fet que fan que hi hagi un treball col•laboratiu menor: pensen que aquests aparells distancien a les persones. També creuen que les tecnologies, més que un recurs, són una font de distracció per la gran quantitat d’eines que posen a l’abast de l’usuari. Encara tenint en compte aquests inconvenients, els dispositius mòbils i les tablets en un futur substituiran els llibres i els suports educatius tradicionals.


PRESENTACIÓ MOBILE LEARNING

Amb aquesta presentació us expliquem què és el Mobile learning així com les seves característiques, avantatges i incontevients. Esperem que us agradi!

 

dilluns, 14 d’octubre del 2013

PLE "THE CLICKERS"

Presentem el nostre PLE, així podreu observar les eines tecnològiques que utilitzem:


LA TECNOLOGIA COM A RECURS ACTUAL

Aquesta setmana vam tractar, entre altres, el tema de la competència digital del docent.
Entenem com a mestre competent el que és capaç d’utilitzar els recursos tecnològics de manera eficient per enriquir la seva tasca educativa. Això implica un conjunt de coneixements, habilitats i actituds per tractar les tecnologies de la informació i la comunicació i la capacitat d’integrar tot allò en l’actuació docent per planificar l’ensenyança, desenvolupar-la i evaluar-la. Un bon docent ha de saber escollir el moment; diferenciar quan l’ús de les TIC és útil de quan no ho és. Per tal que l’ús de les tecnologies a l’aula sigui eficaç, el mestre ha de conèixer el programa o l’eina que utilitzarà per poder complir el seu objectiu: que els nens aprenguin.

És important saber aprofitar la tecnologia i, sobretot, utilitzar-la adequadament, ja que com a futurs mestres ens pot ser de gran ajuda. No tots els docents saben emprar-la bé; molts, en lloc d’utilitzar-la com ajut, l’utilitzen com entreteniment a l’aula. Aquest fet pot ocasionar que els nens, des de ben petits, només es fixin en el seu ús lúdic. Hem d’evitar això, doncs, el nostre deure com a mestres i competents digitals, és que els infants siguin conscients que la tecnologia, a més de ser una font de diversió, pot ser una gran font de coneixement. D’altra banda, s’ha de tenir en compte que un mestre ha d’anar actualitzant-se en el coneixement dels recursos tecnològics i continuar innovant,  ja que, el món digital, està en constant canvi i un mestre no pot quedar-se a la cua si vol treure el màxim profit a les seves potencialitats pedagògiques.

                                

dilluns, 7 d’octubre del 2013

VIGILEU QUE VE!!

El Pecha Kucha 20x20 és un format de presentació que consisteix en 20 diapositives programades, amb una durada de 20 segons cadascuna. En total la presentació té una durada de 6 minuts i 40 segons. Perquè conegueu a cadascun dels componens de The Clickers 4.0 disposeu d'aquest Pecha Kucha:

L'ALTRA CARA DE LA MONEDA

El món ha canviat molt des de fa un temps, pel que fa a les tecnologies.
Hi ha  hagut grans avenços que han modificat el nostre estil de vida; nous recursos tecnològics amb un immens potencial que són presents a la nostra vida gairebé cada dia. Gràcies a això podem fer coses que abans ni imaginàvem. Qui ens diria fa 30 anys que podríem parlar amb algú que estigués a l’altra punta del món tan fàcil y econòmicament? Tot això és possible gràcies a Les xarxes 2.0. les quals ofereixen multitud de possibilitats enfront l’ internet 1.0: podem compartir, importar i exportar arxius des de qualsevol dispositiu, estiguem on estiguem; comunicar-nos amb persones d’una manera ràpida i eficaç; estar actualitzats, saber què passa arreu del món, etc.
L’altra dia, a la facultat de magisteri ens van fer reflexionar sobre la dependència que havien generat les noves tecnologies sobre la societat actual. Avui dia creiem que no podem viure sense les tecnologies o els avenços que han hagut, però, és això veritat? Fins a quin punt s’ha convertit en una gran dependència per a nosaltres?

En l'actualitat l'entreteniment dels més petits no passa per jugar a pilota amb els amics, ni per jugar a la xarranca i tampoc per mirar dibuixos animats. Això ja es va deixar de banda en part pels avenços tecnològics, com ara la play station per als nois i no tan nois i per suposat Internet. Aquests dos fenòmens són molt importants ja que en el cas d'Internet facilita la vida de les persones que treballen i estudien, el problema és que és usat en la majoria de les vegades de manera excessiva.
Alhora, com tots sabem, gràcies a Internet tenim tot a la punta dels nostres dits, i ens facilita la vida. Però no els oblidem que a un nen li calen altres coses a part d'Internet, perquè els nens nascuts en els vuitanta no tenien grans invents tecnològics i també eren feliços.
Si cliqueu aquí trobareu el vídeo d’una família que ha estat notícia pel fet de tornar a viure com als anys 80.
En conclusió, creiem que els nens actuals tenen un gran avantatge tecnològic, que els hi proporciona un gran suport informatiu i comunicatiu, però que a la vegada els tanca del seu entorn social i familiar, sense gaudir dels jocs tradicionals o els mètodes de recerca d’informació i estudis antics. S’ha de fer ús de les tecnologies, però amb moderació.